Porto uns quants dies pensant què faré si em trobo per Girona la senyora Concepció Veray. Si m’atreviré a dir-li el que penso d’ella, o bé callaré i passaré de llarg.
La senyora Veray (n. 1976) no només és regidora pel PP a l’Ajuntament de Girona i vicepresidenta del consell comarcal del Gironès, sinó també diputada al Congrés.
Una bona pregunta és per què la senyora Veray és diputada, si anava de número 2 a la llista i el PP només va treure un escó. Però resulta que, miracles de la política, el cap de llista, el senyor Enric Millo, es va retirar per continuar al Parlament i va cedir-li el lloc. Hauria estat escollida si ella hagués estat la líder? No ho sabrem mai.
Per tant des de fa uns mesos la senyora Veray és a Madrid, on vota a favor de les retallades socials i, suposo, aplaudeix entusiàsticament les intervencions del president Rajoy.
Així doncs aquí tenim una nova demostració que Espanya no és cap democràcia, sinó una dictadura partitocràtica: una diputada que no ha escollit ningú, votant a favor d’unes mesures que no anaven a cap programa electoral.
I aquesta senyora no només cobra un sou astronòmic per la mitjana del país, sinó que deu dormir tranquil·lament a les nits.
Sí, crec que li he de dir alguna cosa si me la trobo pel carrer.
*
Enllaç a la seva web del Congrés dels Diputats
Ja no és vicepresidenta del Consell Comarcal, ara ho és la senyora Cuca Mascort que encara és més incomptent que ella i que cobra uns 1000 com a regidora i uns 1600 del Consell Comarcal mensuals als quals hem d’adjuntar els ingressos que té per la seua activitat privada, que no en deuen ser els d’un mileurista…
Jo també he tingut aquest dilema cada vegada que l’he vista pel meu carrer, que és sovint, precissament en companyia de l’altre i-responsable, el (senyor) millo.